CAÍDOS convida a una lectura semiòtica dels monuments construïts durant la dictadura franquista en homenatge als Caiguts, encara existents a Catalunya. També inclou altres monuments no explícitament franquistes dedicats a aquells que van recolzar el bàndol sollevat. La major part d'aquests monuments han estat retirats, reubicats o resignificats. Alguns, però, encara es mantenen en l'actualitat tal com havien estat projectats.
CAÍDOS d’altra banda contempla una selecció de Creus de la Santa Missió, independentment de la seva vinculació o no amb el règim franquista i incorpora també nous monuments que en període democràtic han estat creats en homenatge a les víctimes de la violència revolucionària –la major part d’ells des de la iniciativa de l'Església- i que no presenten connotacions franquistes.
El patrimoni monumental franquista a Catalunya comparteix aspectes comuns amb la resta d’Espanya. Però a la vegada presenta una certa singularitat associada d’una banda a la seva participació en zona republicana durant la major part del conflicte bèl·lic i d’una altra a la contextualització de dos dels episodis més importants de la Guerra Civil: la Batalla de l’Ebre i la Retirada.
El fet que Catalunya es mantingués fidel a la República gràcies a la intervenció de forces anarquistes va propiciar que la violència revolucionària provoqués milers de víctimes en la rereguarda, moltes d’elles vinculades a l’Església. Els episcopats catalans recorden avui aquestes víctimes com a màrtirs i en aquest sentit mantenen viva la seva memòria a la recerca de la seva beatificació i santedat. Aquesta memòria es tradueix a vegades en el manteniment i/o creació de plaques i monuments commemoratius.
D’altra banda, la Batalla de l’Ebre i la desesperada fugida dels republicans en acabar la guerra queda reflectit en els vestigis que d’aquests fets encara es conserven, alguns dels quals estan vinculats a la memòria franquista.
Per realitzar una primera catalogació d’aquests monuments s’ha fet servir la informació gestionada per la Direcció General de Memòria Democràtica de Catalunya mitjançant les institucions Memorial Democràtic de Catalunya, Museu Memorial de l’Exili / MUME i Consorci Memorial d’Espais de la Batalla de l’Ebre / COMEBE. També ha estat de gran ajuda la informació oferta pel Departament d’Història de la Universitat de Lleida / UdL –que també col·labora amb el Memorial Democràtic- mitjançant el lloc web Espais de Memòria, creat l’any 2005.
De forma paral·lela ha estat essencial la informació gestionada per l’Institut d’Estudis Catalans / IEC mitjançant la seva base de dades de Monuments commemoratius de Catalunya i la consulta a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, depenent de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat.
Aquestes institucions vinculades respectivament a la memòria democràtica, al patrimoni commemoratiu i al patrimoni arquitectònic ofereixen mitjançant els seus llocs web diferents relacions dels monuments commemoratius vinculats a la Guerra Civil. L’ús d’aquestes fonts és primordial en la mesura que d’una banda ens facilita informació dels monuments a estudiar i d’una altra ens permet valorar comparativament les polítiques de gestió cultural i memorial d’aquestes institucions.
En paral·lel han estat incorporats a l'inventari d’estudi monuments –tots ells de coneixement públic- no referenciats en els llistats públics de les institucions mencionades. En aquest sentit, s’han fet servir altres fonts d’informació, vinculades d’una forma o l’altra a la memòria de la Guerra Civil.
En qualsevol cas hem d’entendre aquestes catalogacions dels monuments com un procés obert i en constant revisió. D’una banda, perquè la realitat del monument canvia: aquell memorial que ahir existia avui ha estat enderrocat o reubicat. D’una altra, perquè la realitat de la política memorial a aplicar també canvia. Aquell monument que per motius polítics havia estat fins ara silenciat avui arran de la pressió social, política o mediàtica s’incorpora al llistat en una a vegades incòmode esforç d’honestedat democràtica.
La documentació de CAÍDOS s'inscriu en el projecte de tesi doctoral que Manel Clemente amb la tutoria de Xavier Roigé està portant a terme en l'actualitat a la Universitat de Barcelona: "En memòria de... Patrimoni monumental commemoratiu de la Guerra Civil a Catalunya". Aquest projecte de tesi contempla també l'estudi dels monuments dedicats a la memòria republicana. En paral·lel Manel Clemente està fent un treball d'investigació sobre les polítiques de memòria a l'Europa contemporània.
Més informació
contact: manelclemente@manelclemente.com